UnTrentaUdeMaig

SINOPSI
Una senyora arriba a casa del mercat a dos quarts de nou del matí i inicia les seves rutines a la llar. De sobte, una sensació estranya, que va i ve, la condueix a la confusió. Està vivint un pressentiment o realment explotarà tot?

Definició de pressentiment segons el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana:
Impressió o convicció que ha d’ocórrer quelcom, especialment desagradable o calamitós.

Un trenta­-u de maig a les 9 i cinc del matí a Granollers va esclatar la violència. Ja es venia la gent habituant a escoltar avions sobrevolant la ciutat, però aquell dimarts va sonar diferent de cop. En un minut van caure 60 bombes, una bomba per segon.
1938. Una por extrema converteix el silenci en trauma.
Després d’aquest moment tan curt i tan intens, la vida segueix diferent…

Objectes trobats després del bombardeig:
Cartera de senyora marró, moneder de senyora marró, dos portamonedes negres, una clau, tres portamonedes més, un carnet de conducció, una llibreta de la Caixa d’Estalvis, un sac buit, un rellotge polsera petit, una bossa de compres amb una garrafa de vi, 1 botella d’oli, patates, ous i davantals, un sac d’espardenyes velles, un cabàs amb paperines d’arròs…

Número aproximat d’edificis bombardejats: 80 edificis
Número aproximat de morts: 240 persones

DESCRIPCIÓ DE L’OBRA
L’obra transcorre dins el triangle que conforma l’estructura d’aeris, pensant en una
orientació de públic frontal en semicercle, assegut a terra o en cadires.
L’obra pot realitzar­-se a interior i a exterior; preferiblement a interior.

MOTIVACIONS I OBJECTIUS
La meva principal motivació per aquest projecte creatiu és posar en contacte un acte històric que va passar a Granollers, poble veí del meu poble natal (i on visc actualment: Canovelles) i l’art i expressió corporal.
Vaig formar­-me en educació social i gràcies també a la meva implicació associativa tinc una especial inquietud en el que ens suposa la memòria històrica; en conéixer-­la i ser conscient de les dinàmiques socials que succeeixen i sovint es repeteixen.
Alhora, utilitzar el llenguatge del cos com una eina social em motiva especialment.

En resum, el meu objectiu principal és recuperar la memòria individual i col∙lectiva d’un moment concret, d’un trenta u de maig de 1938 a les 9:05 del matí, quan Granollers va patir un dels bombardejos més terribles de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya.  Considero alhora, que aquest projecte creatiu no només em nodrirà a mi i a la gent que tinc al meu voltant ajudant­-me, sinó que també pot despertar una reflexió sobre un fet que va ocórrer en un territori proper, generant, en el millor dels casos, reflexions personals sobre el tema.

Per què el bombardeig de Granollers?
Granollers és la capital de la comarca del Vallès Oriental. Jo vaig néixer a l’hospital de Granollers i he viscut a Canovelles la major part de la meva vida, estant ara aquí un altre cop. Viure com entitats i institucions de Granollers commemoren el malson del 31 de Maig de 1938 va despertar-­me uns anys enrere curiositat al seu voltant, fins arribar en aquest moment a plantejar­-me desenvolupar un projecte artístic sobre el concepte.
Tinc gent al voltant que va viure aquell moment fosc, des d’històries que m’ha explicat la meva mare sobre el meu avi quan tornava de l’escola corrents després de la massacre, i penso que aquestes vivències i sensacions poden aportar molt al projecte.

Granollers. Gran Bom

Per què utilitzant el llenguatge corporal?
Penso que el circ i les arts corporals tenen un especial significat com a persones que som. Som cossos que es mouen tot el temps, i penso que el camí del cos és un camí
cap al canvi i la consciència. Tenint en compte que les emocions es senten en el cos i que ens comuniquem en un 80% no verbalment, necessitem respondre al nostre ambient.  Estem en constant comunicació interna i externa, i penso que sentir més en compte de pensar tant ens amplia el camp de possibilitats d’acció al món.
trapezicorda.jpg
«Si somos conscientes de lo que sentimos (sin juzgarnos, sin «deberías» ni exigencias) podremos permitirnos expresar a través del cuerpo y convertirlo en nuestro aliado en lugar de nuestro enemigo o algo que nos molesta para nuestros objetivos»

Mireia Darder, Agost 2017

Porto des que era petita treballant, en major o menor grau d’intensitat i consciència, amb el cos i ara estic focalitzant els meus objectius. Amb l’ús de la dansa, l’acrobàcia, les verticals, la corda llisa i en general el meu cos, vull transmetre i despertar emocions.

Granollers. Bombarde

FITXA ARTÍSTICA
­ Idea, direcció i execució: Maria López
­ ­ Durada: 13 minuts aproximadament
­ Tècniques: poesia i narració, expressió corporal, acrodansa i corda llisa, percussió en directe

CONTACTE
+34 699 526 308
maria.canovelles@gmail.com